QUÈ ÉS LA ROMANITZACIÓ?

Aquest fet històric de la romanització esta molt present en els nostres dies. Es el fet històric més important que la civilització romana ens ha deixat, i que consisteix en haver-nos traspassat, els pobles conquerits, els elements més importants de la civilització romana, tal com són: la Llengua, el Dret, la Religió, l'Organització Política, Social i Econòmica, el Gust Estètic, el Pensament Racional (filosofia), etc. Aquests elements van ser assumits pels pobles dominats i els van fer propis.

La peça clau d'aquest procés varen ser les ciutats. Els romans van crear moltíssimes ciutats a l'Occident europeu, seguint totes el model de la ciutat de Roma. És en la ciutat on la gent, provinguda dels petits poblats, trobarà un idioma únic, un dret comú; unes institucions polítiques superiors; uns recursos culturals, estètics i religiosos al servei d'una consciència de pertinença a una cultura superior i comuna.
En aquest traspàs tan enriquidor, els romans no només ens varen donar elements culturals propis, sinó tots aquells que ells mateixos van assumir d'aquests pobles antics tan civilitzats. És per això que diem que la civilització clàssica" Greco-Romana", juntament, amb el Cristianisme, són les bases de la Civilització Cristiana Occidental a la qual pertanyem tots nosaltres.
Avui encara trobem a la nostre vida quotidiana molts elements que tenen les seves arrels en la Civilització Clàssica.

Carrera de quadrigues a Roma

Carrera de quadrigues al Palau Sant Jordi (Barcelona)

QUINES FESTES CELEBRAVEN EN ROMA I EN QUÈ CONSISTIEN?

Els romans també celebraven algunes de les festes que nosaltres celebrem ací, i que consistien en diversos dies de culte als déus. Algunes vegades feien sacrificis com a ofrena als déus i per una bona celebració, quan els romans feien una ofrena als déus, representava com un intercanvi per la protecció. Els romans li deien feriae a les festes. L'assistència a les cerimònies era pública però no obligatòria. Quan les festes eren celebrades els comerços s'interrompien, els treballs i els procediments per poder celebrar les festes.

Ofrena als déus (festes religioses)

A continuació, et presente algunes de les festes que celebraven els romans, però sols algunes es segueixen celebrant avuí en dia. 

• Les Lupercalia (festa del llop) en honor al déu dels socors Faunus.
• La festa d'Hèrcules.
• Les Liberalia (el 17 de març, en honor de Bacus, però diferents de les Bacanals).
• La festa de Júpiter Capitolí.
• Les Apollinaria (festes en honor d'Apol·lo).
• Les Caprotina (dediades a Juno)
• Les Consualia (dedicades al déu Consell, protector de Roma).
• Les Hilaria (en honor de Cibeles, mare dels déus).
• Les Mayuma (1 de maig, festes del luxe i de les despeses).
• Les Matralia (en honor a la deessa Matuta, sol per a dames).
• Les Matronalia (festa de les dames nobles, l'1 de març).
• La Magna Mater Idaea (festa de la Gran Mare Frígia).
• La festa de Mart (1 al 23 de març).
• Les Terminalia (última dia de febrer en honor al déu Terminus).
• La festa de la deesa Tellus Fordicidia (deesa dels camps sembrats, el 15 d'abril).
• Les saturnals romanes.

Cal destacar algunes d'elles com són:

La Lupercalia (festa del llop) en honor a la lloba Luperca que era la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Aquest és un dels mites més coneguts, on explica que gràcies a aquest nens es va fundar la anomenada Roma.

Ròmul i Rem

Mite de Ròmul i Rem

Les saturnals, del llatí Saturnalia, eren unes de les importants festivitats romanes. Se les va arriba a nomenar "festes dels esclaus", ja que en elles els esclaus rebien racions extres, temps lliure i altres prebendes. Les saturnals eren el nadal i el carnaval  celebrats juntament. Probablement eren les festes de les finalitzacions dels treballs del camp, el temps per descansar de l'esforç quotidià. Aquestes festes es celebraven per dos motius: En honor a Saturn, déu de l'agricultura, i com homenatge al triomf d'un victoriós general (festa del triomf).

Va ser introduïda al voltant del 217 aC, per elevar la moral dels ciutadans després d'una derrota dels cartaginesos. Se celebrava, oficialment, el dia de la consagració del temple de Saturn , el 17 de Desembre, amb sacrificis i banquet públic festiu. En aquestes festes, es decoraven les cases amb veles i llums, i s'encenien veles. Com ara, els familiars i amics es feien regals, ja que el nadal està basat en les festes Saturnals.

En aquest video podem observar l'explicació de la Saturnalia en imatges:

En la Religió de l'Antiga Roma, la Matronalia (o Matronales Feriae) va ser una festa romana que es celebrava en honor de Juno Lucina, la deessa del part ("Juno la que porta els nens a la llum"), de la maternitat (mater és "mare" en llatí) i de les dones en general. A casa, les dones rebien regals dels seus marits i de les seues filles i s'esperava dels marits romans que oferiren oracions per a les seues dones. Les dones, a la mateixa vegada, preparaven menjar per als esclaus de la casa (als quals se'ls donava el dia lliure), de la mateixa forma que els homes romans feien en les Saturnales. Aquesta festa és pot comparar amb la que avuí en dia és celebra ací el 8 de Març, que és el dia de la dóna.

Hilària fou el nom donat originalment als dies de festa o celebració. Segons Màxim Monjo, les hilàries podien ser públiques o privades i entre les segones s'incloïen els dies de naixement o enllaç matrimonial de les persones, mentre que entre les primeres hi havia els grans dies com el nomenament d'un nou emperador. Però generalment la paraula Hilària es fa servir per a referir-se a una festa en honor a Cíbele i Atis. Els romans feien una festa de nom Hilaria el 25 de Març. La celebració durava una setmana que se celebrava al voltant del primer dia després de l'equinocci d'hivern, just quan el dia era per primera vegada més llarg que la nit i l'hivern es donava per acabat.

Imatge de la processó d'una hilària, portant la imatge de Cíbele i Atis en un carro tirat per quatre lleons, envoltats de sacerdots dansaires

QUINS EREN ELS DRETS DELS ROMANS?

Els romans necessitaven crear un conjunt de normes per a regular la seua vida quotidiana. Aquestes normes estan recollides dins del conegut Dret romà què és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història. El seu estudi comprèn, d'una banda, la història de Roma i d'altra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i ens va transmetre.

La jurisdicció a Roma es concentra a la ciutat i en la fase monàrquica en el rei de Roma, que té el seu "Tribunal" i ordena (ius) en els dies establerts (dies fasti) seient en l'anomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels agutzils (lictores) i enfront de les parts litigants (rei).

SAPS EN QUE DEDICAVEN EL TEMPS D'OCI ELS ROMANS?

En l'antiga Roma, també tenien molt present l'oci. Encara que no existia el descans setmanal, els romans no tenien horaris fixos de feina per treballar, els ciutadans no vivien sols per treballar, per això, necessitaven distreure's per no pensar en els problemes que se'ls acostaven, com ara els problemes polítics,o financers que se'ls presentaven. Per aquest motiu es va fer l’oci i tota distracció de tot tipus, era una part important per la distracció a la vida romana.

T'AGRADARIA SABER COM ES DIVERTIEN ELS ROMANS?

En els circs i els teatres es realitzaven espectacles molt sovint espectaculars, que al mateix temps, eren espectacles grandiosos i havia obres navals, lluites entre feres, combats de desenes de gladiadors. Les carreres de cavalls movien les apostes dels romans que volien apostar, per  algun cavall de carrera, i així poder guanyar diners fàcilment. 

Doncs en el següent video podràs observar alguns dels espectacles. Entra no te'n penediràs!!!

                                    

I en els termes on es trobaven tots els ciutadans romans, era per parlar, xerrar, etc d'aquesta manera es va mantenir en forma els romans, van tenir una forma física molt saludable. 

 En el següent video ens fa un resum de les celebracions que es fan en el temps d'oci en la Roma antigua.

ELS JOCS DELS NENS ROMANS EREN...

Aquesta va ser una de les joguines que van utilitzar els nens per entretenir-se.



S'anomena el SISTRUM i es basava com si fós un sonall pels nens més petits.

Éste és un model de sonall que s'utilitzen actualment ací per fer música o per als nens més petits.








Altra joguina en la que els divertien el xiquets romans era la CREPUNTIA que és com un collaret que els posava a les espatlles dels nens, i era com un entreteniment per la curiositat dels nens.

Un altre joc és el Caput Et Navis: Aquest son monedes especials pels nens, es tractava de tirar pel aire i veure si es endevinava quina imatge sortirà,com actualment coneixem cara o creu.

El cara o creu és un joc d'atzar entre dues parts que pronostiquen la posició en què restarà una moneda després de ser llançada a l'aire. Els dos jugadors decideixen opcions contràries entre cara o creu i, en llençar la moneda, guanya qui ha encertat quina de les dues parts ha quedat boca amunt. Tenen una probabilitat teòrica del 50% per cada un. Aquest equilibri entre la probabilitat de les dues parts, juntament amb la simplicitat i quotidianitat del joc, va fer que s'estengués des de l'antiga Roma i encara sigui utilitzat freqüentment. És un mecanisme per prendre decisions o sortejar, tant a nivell informal com formal. De fet, és d'ús comú en esports de pilota per decidir quin dels dos equips tria el camp en què jugarà o en quina part sacarà.

MUSCA AENEA
Es tracta de un joc que es basa en que una persona ha de tapar-se els ulls, els altres per despistar-lo i poder agafar a la seva pròxima víctima, diuen jo et cride però tu no em tocaràs. I així fins que toque algun company, una vegada que ho ha fet, s'intercanviaran els papers i el que ha tocat deu agafar als seus contrincants. Aquest joc nombrat anteriorment, és conegut ací com el joc de la gallineta cega.

Un altre joc que jugaven els romans era el Turbo (trompa o baldufa per a nosaltres), consistia a fer girar una trompa amb una corda. Si pregunteu els vostres pares, de segur que recorden haver-ne tingut una durant la seua infància.

Tali (tabes per a nosaltres): eren uns ossets o astràgals amb diverses modalitats de joc. Una d´aquestes consistia a llançar-les des de certa distància i intentar desplaçar les peces del company. Amb el temps, els tali començaren a fer-
se amb altres materials (cristall, ònix), però mantenien la forma originària.

Jugant al Tali (Roma)

Vos proposem una tasca d´investigació: busqueu informació sobre altres jocs de l'antiguitat, i expliqueu-nos almenys 3 jocs més com és jugaven i amb què. Ben segur que podeu relacionar-los amb els jocs de la vostra infantesa !Esperem les vostres respostes!Ací vos deixe un enllaç facilitant-vos alguns jocs dels romans sols heu de relacionar-los en els d'ací:http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2012/04/els-jocs-en-la-societat-romana.html

QUINA ERA LA LLENGUA OFICIAL A LA ROMANITZACIÓ?

En Roma també tenien un idioma per tal de comunicar-se els uns amb els altres. Aquesta llengua era el  llatí. A partir de la seua evolució, sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avuí dia com ara el valencià que utilitzem nosaltres.

Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació dels éssers vius.

El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Esglèsia Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui en dia, no hi ha parlants nadius del llatí, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Tu saps alguna paraula en llati? Anem a comprovar-ho amb aquestes activitats, i voras com saps més del que el penses.

Activitats llatí

COM ES DEIEN ELS MESOS EN LA ROMANITZACIÓ?

Saps d'on provenen els noms del mesos i dels dies de la setmana? 

El calendari arcaic romà sols constava de 10 mesos, on el primer mes era Març, inici de la primavera, aquest fet estava directament lligat a la naturalesa agrícola de la societat de la època.

D'ahi, els noms de September (7), October (8), November (9) i December (10), que marquen el seu ordre respecte al mes inicial. Els antics Quintilis i Sextilis van ser substituits per Juliol i Agost, en honor de Julio Cesar, qui va reformar el calendari, i Octavio Augusto, que va ser el primer emperador de Roma.

Ara en aquest video, observarem quin es l'origen de cada mes:

COM ERA L'ARQUITECTURA A LA ROMANITZACIÓ?

L'arquitectura a l'antiga Roma respon a un caràcter pràctic i molt sòlid, i aço ha permet que actualment encara disposem de moltes d'aquelles construccions. Un exemple d'aquestes construccions les podem observar en el següent video.

A més els romans van construir gran quantitat d'edificis que encara conservem avuí en dia, mostra d'aquella arquitectura son les següents imatges.

Basilica: Es van edificar per tot l'imperi i van ser utilitzades per a administrar la justicia i ocupaven un lloc preferent en les ciutats romanes.

Panteó 

Coliseo: Eren utilitzats per a realitzar espectacles i jocs, la diferència amb els teatres es que l'amfiteatre és de forma circular o ovalada, mentre que el teatre es semicircular. El Coliseo de Roma tenia una capacitat per a 250.000 espectadors, allí tenia lloc les lluites a mort entre els gladiadors.

Aqüeducte: Canals artificials que permetien trasportar aigua continua desde llocs allunyats fins a les ciutats romanes.