Els romans també celebraven algunes de les festes que nosaltres celebrem ací, i que consistien en diversos dies de culte als déus. Algunes vegades feien sacrificis com a ofrena als déus i per una bona celebració, quan els romans feien una ofrena als déus, representava com un intercanvi per la protecció. Els romans li deien feriae a les festes. L'assistència a les cerimònies era pública però no obligatòria. Quan les festes eren celebrades els comerços s'interrompien, els treballs i els procediments per poder celebrar les festes.
Cal destacar algunes d'elles com són:
La Lupercalia (festa del llop) en honor a la lloba Luperca que era la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Aquest és un dels mites més coneguts, on explica que gràcies a aquest nens es va fundar la anomenada Roma.
Les saturnals, del llatí Saturnalia, eren unes de les importants festivitats romanes. Se les va arriba a nomenar "festes dels esclaus", ja que en elles els esclaus rebien racions extres, temps lliure i altres prebendes. Les saturnals eren el nadal i el carnaval celebrats juntament. Probablement eren les festes de les finalitzacions dels treballs del camp, el temps per descansar de l'esforç quotidià. Aquestes festes es celebraven per dos motius: En honor a Saturn, déu de l'agricultura, i com homenatge al triomf d'un victoriós general (festa del triomf).
Hilària fou el nom donat originalment als dies de festa o celebració. Segons Màxim Monjo, les hilàries podien ser públiques o privades i entre les segones s'incloïen els dies de naixement o enllaç matrimonial de les persones, mentre que entre les primeres hi havia els grans dies com el nomenament d'un nou emperador. Però generalment la paraula Hilària es fa servir per a referir-se a una festa en honor a Cíbele i Atis. Els romans feien una festa de nom Hilaria el 25 de Març. La celebració durava una setmana que se celebrava al voltant del primer dia després de l'equinocci d'hivern, just quan el dia era per primera vegada més llarg que la nit i l'hivern es donava per acabat.
Ofrena als déus (festes religioses)
A continuació, et presente algunes de les festes que celebraven els romans, però sols algunes es segueixen celebrant avuí en dia.
- Les Lupercalia (festa del llop) en honor al déu dels socors Faunus.
- La festa d'Hèrcules.
- Les Liberalia (el 17 de març, en honor de Bacus, però diferents de les Bacanals).
- La festa de Júpiter Capitolí.
- Les Apollinaria (festes en honor d'Apol·lo).
- Les Caprotina (dediades a Juno)
- Les Consualia (dedicades al déu Consell, protector de Roma).
- Les Hilaria (en honor de Cibeles, mare dels déus).
- Les Mayuma (1 de maig, festes del luxe i de les despeses).
- Les Matralia (en honor a la deessa Matuta, sol per a dames).
- Les Matronalia (festa de les dames nobles, l'1 de març).
- La Magna Mater Idaea (festa de la Gran Mare Frígia).
- La festa de Mart (1 al 23 de març).
- Les Terminalia (última dia de febrer en honor al déu Terminus).
- La festa de la deesa Tellus Fordicidia (deesa dels camps sembrats, el 15 d'abril).
- Les saturnals romanes.
La Lupercalia (festa del llop) en honor a la lloba Luperca que era la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Aquest és un dels mites més coneguts, on explica que gràcies a aquest nens es va fundar la anomenada Roma.
Ròmul i Rem
Mite de Ròmul i Rem
Les saturnals, del llatí Saturnalia, eren unes de les importants festivitats romanes. Se les va arriba a nomenar "festes dels esclaus", ja que en elles els esclaus rebien racions extres, temps lliure i altres prebendes. Les saturnals eren el nadal i el carnaval celebrats juntament. Probablement eren les festes de les finalitzacions dels treballs del camp, el temps per descansar de l'esforç quotidià. Aquestes festes es celebraven per dos motius: En honor a Saturn, déu de l'agricultura, i com homenatge al triomf d'un victoriós general (festa del triomf).
Va ser introduïda al voltant del 217 aC, per elevar la moral dels ciutadans després d'una derrota dels cartaginesos. Se celebrava, oficialment, el dia de la consagració del temple de Saturn , el 17 de Desembre, amb sacrificis i banquet públic festiu. En aquestes festes, es decoraven les cases amb veles i llums, i s'encenien veles. Com ara, els familiars i amics es feien regals, ja que el nadal està basat en les festes Saturnals.
En aquest video podem observar l'explicació de la Saturnalia en imatges:
En la Religió de l'Antiga Roma, la Matronalia (o Matronales Feriae) va ser una festa romana que es celebrava en honor de Juno Lucina, la deessa del part ("Juno la que porta els nens a la llum"), de la maternitat (mater és "mare" en llatí) i de les dones en general. A casa, les dones rebien regals dels seus marits i de les seues filles i s'esperava dels marits romans que oferiren oracions per a les seues dones. Les dones, a la mateixa vegada, preparaven menjar per als esclaus de la casa (als quals se'ls donava el dia lliure), de la mateixa forma que els homes romans feien en les Saturnales. Aquesta festa és pot comparar amb la que avuí en dia és celebra ací el 8 de Març, que és el dia de la dóna.
Hilària fou el nom donat originalment als dies de festa o celebració. Segons Màxim Monjo, les hilàries podien ser públiques o privades i entre les segones s'incloïen els dies de naixement o enllaç matrimonial de les persones, mentre que entre les primeres hi havia els grans dies com el nomenament d'un nou emperador. Però generalment la paraula Hilària es fa servir per a referir-se a una festa en honor a Cíbele i Atis. Els romans feien una festa de nom Hilaria el 25 de Març. La celebració durava una setmana que se celebrava al voltant del primer dia després de l'equinocci d'hivern, just quan el dia era per primera vegada més llarg que la nit i l'hivern es donava per acabat.
Imatge de la processó d'una hilària, portant la imatge de Cíbele i Atis en un carro tirat per quatre lleons, envoltats de sacerdots dansaires
No hay comentarios:
Publicar un comentario